💡FES-TE SOCI/A | PROMOS
El barri de Sant Antoni està en una constant evolució, i al llarg dels segles s’ha anat adaptant al creixement de Barcelona. Però nogensmenys ha sapigut mantenir la seva essència, vertebrada en el seu renovat Mercat i en un ambient de calma, ideal per passejar-hi el cap de setmana i on sembla que el ritme frenètic de la ciutat redueixi revolucions. Per això, t’animem a que ara començis una bonica passejada amb nosaltres.
Iniciarem la nostra ruta a la sortida del Metro de la L2. Ens trobem enmig de la Ronda de Sant Antoni, agradable rambleta, on nens i nens de totes les cultures i països es troben i juguen mentre els pares asseguts en els bancs parlen, sense perdre de vista a la canalla.
Primer de tot, val la pena recordar l’interessant origen del nom d’aquest barri. Sant Antoni pren el nom de l’antic Convent de Sant Antoni Abad, construït al segle XV, a tocar de la muralla de Barcelona, que grà cies a la seva estratègica posició al costat d’una de les portes d’entrada a la ciutat va assumir la funció de control sanitari dels viatgers que hi arribaven. Salvant les diferències, feia una funció semblant a la famosa Illa d’Ellis a Nova York, porta d’entrada a milions d’immigrants que desitjaven començar una nova vida.
A finals del segle XVIII, l’orde dels antonians s’extingà i el Convent passà a mans dels Escolapis, que crearen el 1806 l’encara existent Escola Pia. Quan van enderrocar les muralles, els escolapis van construir una nova escola i renovaren l’antic convent, conservant l’església, que finalment va ser cremada i derruïda durant la Guerra Civil.
Havent fet aquesta petita introducció és moment de posar-nos en marxa. Començarem caminant pels carrers peatonals que voregen el Mercat de Sant Antoni. Originalment, aquest era un mercat a l’aire lliure situat en el portal de Sant Antoni, un espai ideal per al comerç, ja que era una zona d’entrada i sortida de Barcelona.
Amb els projectes d’expansió de la ciutat, l’enderrocament de les muralles i la necessitat d’ajudar a abastir a una població que no parava de créixer, Ildefons Cerdà va projectar el primer mercat als afores de la ciutat. Cerdà volia que els veïns d’aquesta nova trama de carrers perpendiculars, tinguessin a menys de 900 metres un mercat on anar a comprar. Per això s’hi destinà tota una illa de l’Eixample.
L’espectacular joia arquitectònica de ferro en forma panòptica dissenyada per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias es va inaugurar el 1882, quan encara no hi havia habitatges al seu voltant i les paradetes més tÃpiques eren les d’aviram i les bacallaneries.
A poc a poc la importà ncia del mercat va anar augmentant i ja als anys vint, els voltants acollien parades de productes no alimentaris aprofitant el trà nsit de gent, i que significaria l’inici dels Encants de Sant Antoni, als quals l’Ajuntament va voler donar aixopluc i ordre, amb la construcció d’una marquesina.
Més tard s’hi van incorporar llibreters i col·leccionistes, donant lloc al encara actiu Mercat Dominical. Al 2007 comencen les obres de reforma del Mercat, que s’allargarien fins al 2017, grà cies al descobriment de noves restes arqueològiques de gran rellevà ncia, com són la Via Augusta Romana, la Necròpolis i restes del Baluard de Sant Antoni, visibles des del carrer.
A dia d’avui, en el mercat encara hi sobreviu de manera irreductible des de la seva inauguració la botiga dels Masclans, famÃlia dedicada a la salaó des de fa sis generacions. T’animem a entrar, i veure el bullici de la gent i contemplar l’edifici des del seu interior.
A continuació, ens dirigirem als Jardins de Cà ndida Pérez, compositora, lletrista i una gran cantant de cuplets als anys vint. Va compondre cuplets com “Les Caramelles” o “La Marieta de l’ull viu”.
Sant Antoni destaca pels seus interiors i aquesta és una de les més maques. Observa la xemeneia d’una antiga fà brica de caramels i l’exterior de la moderna Biblioteca Joan Oliver, dedicada al poeta i dramaturg català , sovint més conegut pel pseudònim Pere Quart. Et recomanem que hi entris i et relaxis en unes originals grades, on podrà s llegir o simplement gaudir d’un ambient de calma en un espai obert i ample.
Seguidament, baixarem fins al carrer Parlament, epicentre d’aquest nou Sant Antoni modern, on els bars i restaurants són punt de trobada de joves i no tan joves, i espai de culte pels amants de la gastronomia i de les terrasses. Tant si vols prendre una orxata a la Sirvent, com si vols fer unes tapes i el vermut al Bar Calders o menjar Galta de Porc a la Bodega Gol podrà s combatre la teva fam i la teva gula. Aquesta zona com veurà s, ha estat convertida en zona de vianants i és molt agradable seure enmig del xamfrà a descansar i gaudir de l’ambient tranquil de Sant Antoni.
Cal destacar que la fesomia del barri és en grat part fruit de les reformes relacionades amb l’Exposició Universal del 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i adequació dels accessos a Montjuïc, amb l’eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de l’Avinguda de Mistral.
Després d’aquest incÃs, anirem a veure la famosa Casa dels Caragols. La façana d’aquest edifici de finals del segle XIX, destaca per l’ús dels caragols. També, són especialment ressenyables la qualitat dels esgrafiats, amb motius vegetals i camperols, i els frisos esculpits del coronament. L’edifici es considera del primer modernisme en coincidir amb diversos dels trets caracterÃstics d’aquest corrent: domini de materials com la pedra, ferro i bronze, la utilització de formes sinuoses i la temà tica vegetal en els seus ornaments de la façana i interiors.
Seguirem passejant fins a arribar a l’Avinguda Mistral. El seu traçat correspon a un antic camà romà , que en època medieval es va conèixer com a via morisca, ja que discorria cap al sud.
Era un dels principals accessos a la Barcelona emmurallada, i partia del portal de Sant Antoni cap a la Creu Coberta, una creu de terme aixecada en el que avui és la confluència de les avingudes Mistral i Paral·lel. Més enllà de la Creu Coberta, la via prosseguia pels municipis veïns d’Hostafrancs i Sants cap al sud i, posteriorment, cap a Madrid. El tram de l’històric camà entre l’antic portal i la creu de terme va ser integrat al projecte d’Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà , després de l’enderrocament de les muralles.
Entre les anteriors denominacions de l’avinguda Mistral, hi ha les de Camà antic de Sant Antoni, carrer del Portal de Sant Antoni, carretera antiga de la Creu Coberta, carretera reial i carretera de Madrid. A partir del segle XX va portar el nom de passeig de Sant Antoni, fins que el 1928 es va rebatejar com a avinguda Milans del Bosch, en honor al militar JoaquÃn Milans del Bosch, governador civil de Barcelona des del 1924 fins al final de la dictadura de Primo de Rivera, el 1930.
El juny del 1930 Barcelona va celebrar diversos actes per commemorar el centenari del naixement de Frederic Mistral, escriptor francès en llengua occitana, guanyador del Premi Nobel de Literatura el 1904.
Finalitzem la passejada al Centre Comercial Les Arenes a la Plaça Espanya. Et recomanem pujar al mirador de l’última planta per gaudir d’unes espectaculars vistes 360 graus de Barcelona.
Escrit per Marc Cadena
Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure?
Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu
