đĄFES-TE SOCI/A | PROMOS
El Modernisme no existeix nomĂŠs a Barcelona, hi ha tota una Catalunya modernista per descobrir. El passat tèxtil de Terrassa va fer que la burgesia de la ciutat tambĂŠ sâenriquĂs, i molts dels industrials locals van projectar la seva riquesa a travĂŠs de lâarquitectura. GrĂ cies a això, Terrassa tĂŠ algunes joies desconegudes del modernisme catalĂ que no tenen res a envejar a les de la capital. En el recorregut dâavui en veurem les mĂŠs rellevants.
Si venim per la lĂnia S1 dels FGC, podem començar la nostra ruta a la parada de VallparadĂs Universitat. Sortim per lâAvinguda Jacquard, dedicada a lâinventor del teler automĂ tic de targetes perforades, que ja ens evoca al passat tèxtil de la ciutat.
NomĂŠs sortir de lâestaciĂł topem amb la casa Baumann, una de les moltes residències modernistes de la ciutat. La casa va ser la residència familiar dâun dels arquitectes municipals de Terrassa, Josep Maria Coll i BacardĂ, que amb aquest projecte va tenir via lliure per expressar-se.
TĂŠ elements propis dâun modernisme tardĂ i madur. Els colors clars dels esgrafiats de la façana i les finestres allargades transmeten harmonia i grandesa. Destaca la teulada cerĂ mica arrodonida i amb tocs grocs, i els detalls en maĂł i trencadĂs dels murs i les columnes. Lâestil modernista contrasta amb alguns elements neoclĂ ssics i neogòtics, com les llindes de les finestres de la façana oest.
Aquesta avinguda connecta el centre històric amb lâEscola Industrial, actualment seu de lâEscola dâEnginyeria de la UPC. Podem veure lâedifici al fons del passeig, però no cal apropar-nos-hi. Ăs obra de LluĂs Muncunill, el principal arquitecte de la ciutat, el GaudĂ de Terrassa, podrĂem dir. Muncunill ĂŠs conegut per la seva etapa modernista a partir de 1905, però ja era un arquitecte reconegut a Terrassa al tombant de segle, amb una extensa obra que barreja noucentisme, historicisme i modernisme. LâEscola Industrial ĂŠs un clar exemple dâaquesta etapa eclèctica, que barreja elements neoromĂ nics i neogòtics amb un modernisme decoratiu i de maĂł vist.
Ens movem en direcciĂł contrĂ ria a lâEscola Industrial creuant el pont del Passeig, que salva el Parc de VallparadĂs. Aquest parc ĂŠs un antic torrent rehabilitat, un oasi verd que creua la ciutat de nord a sud i que sâha convertit en el parc urbĂ mĂŠs extens de Catalunya. Els noms dels carrers ens tracen la història de la ciutat. El pont enllaça amb el Passeig Comte dâĂgara, tĂtol que va donar Alfons XIII el 1926 a Alfons Sala, el gran cacic de Terrassa. Sala va ser la figura polĂtica central de la ciutat des dels anys noranta del segle XIX fins a lâadveniment de la RepĂşblica, representant sempre els interessos de la burgesia industrial terrassenca.
El Passeig ĂŠs una avinguda ampla amb un jardĂ central. Va ser urbanitzat en la forma actual a finals del segle XIX com a lloc apartat i obert, on la incipient burgesia industrial es podria construir les seves cases. Ăs per això que, davant lâestĂ tua a Alfons Sala, hi trobem vuit habitatges familiars dâestils eclèctics a partir dels quals ens podem imaginar la unitat estilĂstica original del Passeig.
El Passeig sâestreny per donar lloc al carrer Font Vella, lâeix principal del nucli antic de Terrassa. Als nĂşmeros 91 i 93 hi trobem, de costat, la casa Baltasar Gorina i la casa ConcepciĂł Monset. Ambdues sĂłn de Muncunill, però dâestils molt diferents. La primera, de 1902, ĂŠs dâun modernisme de maĂł vist que recorda a Domènech i Montaner. La segona ĂŠs dâuna etapa posterior on lâarquitecte ja havia trobat un estil propi, de lĂnies corbes, austeritat decorativa i una concepciĂł orgĂ nica dels edificis.
Continuem Font Vella avall per trobar la Casa Alegre de Sagrera. Es tracta dâuna casa del segle XVIII reformada a lâestil modernista per Melcior Vinyals el 1912. Val la pena entrar-hi -3âŹ- per veure els jardins, el mobiliari original i el disseny interior de Puig i Cadafalch i Alexandre de Riquer, entre dâaltres. A mĂŠs, la visita inclou obres de pintors com Joaquim Vancells, Fèlix Mestres i LaureĂ Barrau.
Seguim cap a la Plaça Vella, la plaça mĂŠs cèntrica i coneguda de la ciutat. La Plaça tĂŠ monuments històrics dâèpoques i estils molt diferents, com la catedral, els edificis noucentistes o fins i tot una llinda de finestra gòtica de l’antic Hostal d’Alberiques. Però si busquem modernisme, hem de seguir la nostra ruta. Pugem pel carrer Gavatxons i aprofitem per travessar el passatge que connecta amb el carrer Cremat per veure la Torre del Palau, Ăşltim vestigi de lâantic castell palau medieval, sĂmbol de la ciutat.
Pujant pel carrer Cremat ens desviem a lâesquerra pel carrer de Joan Coromines, on trobem lâantiga seu de la Societat General dâElectricitat, ara un Viena. Aquesta antiga central elèctrica a vapor ĂŠs una altra obra de Muncunill, ara ja amb la seva interpretaciĂł pròpia de modernisme. Lâausteritat i la funcionalitat pròpies dâun edifici industrial no impedeixen a lâarquitecte lluir-se. Destaca la coberta de volta catalana, el rètol de trencadĂs, els finestrals allargats i les formes sinuoses de la façana de maĂł vist.
Pugem pel carrer UniĂł fins al Raval de Montserrat, on hi ha lâajuntament neogòtic âtambĂŠ de Muncunill- i dâaltres edificis importants. Destaquen la casa B. Pinell, la casa Joan Marcet, la casa Joaquim Freixa o la casa Josep BorgunyĂ . El Mercat de la Independència, obra de Melcior Vinyals, ĂŠs tambĂŠ mostra dâun modernisme funcional, amb un Ăşs extens del ferro. Dâaquesta zona ens centrarem, però, en la FarmĂ cia Albinyana, una petita joia decorada per Joaquim Vancells. Podem entrar dins i observar-ne els detalls decoratius de vitrall i trencadĂs, amb frescos del mateix artista.
Seguim el Raval cap a la Rambla, que remuntarem per arribar al Vapor Aymerich Amat i Jover, ara seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Ăs recomanable entrar a fer un cafè a âLa Terrassa del Museuâ, lâĂşnic lloc on es pot veure des de dalt lâespectacular coberta. Lâantic vapor estĂ cobert per 168 voltes de maĂł a lâestil de volta catalana amb claraboies verticals, que fan que semblin onades de maĂł. Ăs considerat lâedifici de modernisme industrial mĂŠs important de Catalunya.
Reculem una mica per la Rambla fins a trobar el carrer Volta, que ens durĂ fins al Parc de Sant Jordi. AquĂ trobem lâobra cabdal de Muncunill: la Masia Freixa. No es pot evitar pensar que, si estiguĂŠs a Barcelona, el Parc i la Masia serien plens de turistes dâarreu del mĂłn fent-hi fotos. Ser a Terrassa ens permet gaudir dâaquesta meravella del modernisme catalĂ sense presses. Es tracta dâuna antiga fĂ brica tèxtil reformada com a residència de lâindustrial Josep Freixa.
Lâimpacte visual dâaquest edifici ĂŠs incomparable pel seu blanc llampant acabat amb un enrajolat clar. Però sobretot perquè Muncunill porta a lâextrem el modernisme orgĂ nic, amb unes formes corbes i infinits arcs parabòlics que sâajunten i se superposen en harmonia. Fins i tot les finestres sĂłn en parĂ bola.
Acabada amb una teulada de voltes ondulades de superfĂcie granulada amb petits vidres brillants, la masia sembla un organisme viu. Tanquem aquĂ la nostra visita reculant pel carrer Doctor UllĂŠs fins a la Rambla, on baixarem xinoxano cap a lâestaciĂł de Terrassa Rambla.
Article d’Albert Amat, guia del Centre Europeu de Barcelona
Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure?
Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu
