Return Share
Ruta modernista per Terrassa
Ruta modernista per Terrassa
Compartir Post
Art HistĂČria

 

El Modernisme no existeix nomĂ©s a Barcelona, hi ha tota una Catalunya modernista per descobrir. El passat tĂšxtil de Terrassa va fer que la burgesia de la ciutat tambĂ© s’enriquĂ­s, i molts dels industrials locals van projectar la seva riquesa a travĂ©s de l’arquitectura. GrĂ cies a aixĂČ, Terrassa tĂ© algunes joies desconegudes del modernisme catalĂ  que no tenen res a envejar a les de la capital. En el recorregut d’avui en veurem les mĂ©s rellevants.

Si venim per la línia S1 dels FGC, podem començar la nostra ruta a la parada de Vallparadís Universitat. Sortim per l’Avinguda Jacquard, dedicada a l’inventor del teler automàtic de targetes perforades, que ja ens evoca al passat tùxtil de la ciutat.

NomĂ©s sortir de l’estaciĂł topem amb la casa Baumann, una de les moltes residĂšncies modernistes de la ciutat. La casa va ser la residĂšncia familiar d’un dels arquitectes municipals de Terrassa, Josep Maria Coll i BacardĂ­, que amb aquest projecte va tenir via lliure per expressar-se.

TĂ© elements propis d’un modernisme tardĂ  i madur. Els colors clars dels esgrafiats de la façana i les finestres allargades transmeten harmonia i grandesa. Destaca la teulada cerĂ mica arrodonida i amb tocs grocs, i els detalls en maĂł i trencadĂ­s dels murs i les columnes. L’estil modernista contrasta amb alguns elements neoclĂ ssics i neogĂČtics, com les llindes de les finestres de la façana oest.

Aquesta avinguda connecta el centre histĂČric amb l’Escola Industrial, actualment seu de l’Escola d’Enginyeria de la UPC. Podem veure l’edifici al fons del passeig, perĂČ no cal apropar-nos-hi. És obra de LluĂ­s Muncunill, el principal arquitecte de la ciutat, el GaudĂ­ de Terrassa, podrĂ­em dir. Muncunill Ă©s conegut per la seva etapa modernista a partir de 1905, perĂČ ja era un arquitecte reconegut a Terrassa al tombant de segle, amb una extensa obra que barreja noucentisme, historicisme i modernisme. L’Escola Industrial Ă©s un clar exemple d’aquesta etapa eclĂšctica, que barreja elements neoromĂ nics i neogĂČtics amb un modernisme decoratiu i de maĂł vist.

Ens movem en direcciĂł contrĂ ria a l’Escola Industrial creuant el pont del Passeig, que salva el Parc de VallparadĂ­s. Aquest parc Ă©s un antic torrent rehabilitat, un oasi verd que creua la ciutat de nord a sud i que s’ha convertit en el parc urbĂ  mĂ©s extens de Catalunya. Els noms dels carrers ens tracen la histĂČria de la ciutat. El pont enllaça amb el Passeig Comte d’Ègara, tĂ­tol que va donar Alfons XIII el 1926 a Alfons Sala, el gran cacic de Terrassa. Sala va ser la figura polĂ­tica central de la ciutat des dels anys noranta del segle XIX fins a l’adveniment de la RepĂșblica, representant sempre els interessos de la burgesia industrial terrassenca.

El Passeig Ă©s una avinguda ampla amb un jardĂ­ central. Va ser urbanitzat en la forma actual a finals del segle XIX com a lloc apartat i obert, on la incipient burgesia industrial es podria construir les seves cases. És per aixĂČ que, davant l’estĂ tua a Alfons Sala, hi trobem vuit habitatges familiars d’estils eclĂšctics a partir dels quals ens podem imaginar la unitat estilĂ­stica original del Passeig.

El Passeig s’estreny per donar lloc al carrer Font Vella, l’eix principal del nucli antic de Terrassa. Als nĂșmeros 91 i 93 hi trobem, de costat, la casa Baltasar Gorina i la casa ConcepciĂł Monset. Ambdues sĂłn de Muncunill, perĂČ d’estils molt diferents. La primera, de 1902, Ă©s d’un modernisme de maĂł vist que recorda a DomĂšnech i Montaner. La segona Ă©s d’una etapa posterior on l’arquitecte ja havia trobat un estil propi, de lĂ­nies corbes, austeritat decorativa i una concepciĂł orgĂ nica dels edificis.

Continuem Font Vella avall per trobar la Casa Alegre de Sagrera. Es tracta d’una casa del segle XVIII reformada a l’estil modernista per Melcior Vinyals el 1912. Val la pena entrar-hi -3€- per veure els jardins, el mobiliari original i el disseny interior de Puig i Cadafalch i Alexandre de Riquer, entre d’altres. A mĂ©s, la visita inclou obres de pintors com Joaquim Vancells, FĂšlix Mestres i LaureĂ  Barrau.

Seguim cap a la Plaça Vella, la plaça mĂ©s cĂšntrica i coneguda de la ciutat. La Plaça tĂ© monuments histĂČrics d’ùpoques i estils molt diferents, com la catedral, els edificis noucentistes o fins i tot una llinda de finestra gĂČtica de l’antic Hostal d’Alberiques. PerĂČ si busquem modernisme, hem de seguir la nostra ruta. Pugem pel carrer Gavatxons i aprofitem per travessar el passatge que connecta amb el carrer Cremat per veure la Torre del Palau, Ășltim vestigi de l’antic castell palau medieval, sĂ­mbol de la ciutat.

 

Pujant pel carrer Cremat ens desviem a l’esquerra pel carrer de Joan Coromines, on trobem l’antiga seu de la Societat General d’Electricitat, ara un Viena. Aquesta antiga central elĂšctrica a vapor Ă©s una altra obra de Muncunill, ara ja amb la seva interpretaciĂł prĂČpia de modernisme. L’austeritat i la funcionalitat prĂČpies d’un edifici industrial no impedeixen a l’arquitecte lluir-se. Destaca la coberta de volta catalana, el rĂštol de trencadĂ­s, els finestrals allargats i les formes sinuoses de la façana de maĂł vist.

Pugem pel carrer UniĂł fins al Raval de Montserrat, on hi ha l’ajuntament neogĂČtic –tambĂ© de Muncunill- i d’altres edificis importants. Destaquen la casa B. Pinell, la casa Joan Marcet, la casa Joaquim Freixa o la casa Josep BorgunyĂ . El Mercat de la IndependĂšncia, obra de Melcior Vinyals, Ă©s tambĂ© mostra d’un modernisme funcional, amb un Ășs extens del ferro. D’aquesta zona ens centrarem, perĂČ, en la FarmĂ cia Albinyana, una petita joia decorada per Joaquim Vancells. Podem entrar dins i observar-ne els detalls decoratius de vitrall i trencadĂ­s, amb frescos del mateix artista.

 

Seguim el Raval cap a la Rambla, que remuntarem per arribar al Vapor Aymerich Amat i Jover, ara seu del Museu Nacional de la CiĂšncia i la TĂšcnica de Catalunya. És recomanable entrar a fer un cafĂš a “La Terrassa del Museu”, l’Ășnic lloc on es pot veure des de dalt l’espectacular coberta. L’antic vapor estĂ  cobert per 168 voltes de maĂł a l’estil de volta catalana amb claraboies verticals, que fan que semblin onades de maĂł. És considerat l’edifici de modernisme industrial mĂ©s important de Catalunya.

Reculem una mica per la Rambla fins a trobar el carrer Volta, que ens durĂ  fins al Parc de Sant Jordi. AquĂ­ trobem l’obra cabdal de Muncunill: la Masia Freixa. No es pot evitar pensar que, si estiguĂ©s a Barcelona, el Parc i la Masia serien plens de turistes d‘arreu del mĂłn fent-hi fotos. Ser a Terrassa ens permet gaudir d’aquesta meravella del modernisme catalĂ  sense presses. Es tracta d’una antiga fĂ brica tĂšxtil reformada com a residĂšncia de l’industrial Josep Freixa.

L’impacte visual d’aquest edifici Ă©s incomparable pel seu blanc llampant acabat amb un enrajolat clar. PerĂČ sobretot perquĂš Muncunill porta a l’extrem el modernisme orgĂ nic, amb unes formes corbes i infinits arcs parabĂČlics que s’ajunten i se superposen en harmonia. Fins i tot les finestres sĂłn en parĂ bola.

Acabada amb una teulada de voltes ondulades de superfĂ­cie granulada amb petits vidres brillants, la masia sembla un organisme viu. Tanquem aquĂ­ la nostra visita reculant pel carrer Doctor UllĂ©s fins a la Rambla, on baixarem xinoxano cap a l’estaciĂł de Terrassa Rambla.

Article d’Albert Amat, guia del Centre Europeu de Barcelona


Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure?

Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu

  • RebrĂ s Atractives Propostes d’Activitats, Excursions i Viatges en els quals podrĂ s participar
  • EstarĂ s informat/da de l’agenda i et podrĂ s planificar el teu calendari
  • GaudirĂ s de vĂ­deos d’art i histĂČria
  • VeurĂ s àlbums de fotos de les nostres sortides

Fes clic aquí per subscriure’t.

Contacta'ns viatgem junts!

Contacta'ns

Sandra

image description
Responsable d'AtenciĂł al Soci +34 93 430 99 79 info@centroeuropeo.com Contactar