đź’ˇFES-TE SOCI/AÂ |Â PROMOS
Fins a principis segle XX el barri d’Horta, era un poble independent conegut per les seves mĂşltiples zones de cultiu i l’abundĂ ncia d’aigua.
Amb el temps va esdevenir una de les zones agrĂcoles mĂ©s importants i es van començar a construir finques i masies que, amb el temps, formarien el nucli urbĂ que podem veure avui. A poc a poc es van desenvolupar noves indĂşstries, relacionades amb l’aigua principalment, com fĂ briques de pells, de midĂł i, en especial el de les bugaderes, que van tenir un gran reconeixement entre la classe alta de la societat barcelonina.
En l’actualitat, es tracta d’un dels districtes mĂ©s tranquils de Barcelona, ideal per passejar-hi. De fet, encara sembla un poble, on tothom se saluda, no hi ha soroll i els veĂŻns treuen les seves plantes al carrer. El barri continua mantenint un ambient rural. Llegeix a continuaciĂł 5 plans per conèixer el barri.
Tot barcelonĂ l’ha de visitar almenys un cop a la vida. Avui Ă©s un espai pĂşblic però no va ser aixĂ en els seus orĂgens, quan Joan Antoni Desvalls i Ardena, marquès de LlupiĂ , Poal i AlfarrĂ s, el va concebre com el seu propi jardĂ privat i il·lustrat.
A l’Ăşltima dècada del segle XVIII, Desvalls va encarregar el projecte al paisatgista i jardiner italiĂ Domenico Bagutti. Aquest va treballar al jardĂ fins a l’any 1808, creant un espai de clara fesomia neoclĂ ssica. Una imatge que s’ha mantingut en el temps, amb modificacions i ampliacions importants realitzades durant l’època del Romanticisme, per conformar un espai realment atractiu i  recomanable. EstĂ dividit en dues parts, un jardĂ neoclĂ ssic i un altre romĂ ntic. El JardĂ NeoclĂ ssic gira al voltant del tema de l’Amor i aquĂ es poden visitar nombroses fonts monumentals, estanys, templets amb figures mitològiques, pavellons, escalinates palatines, grutes artificials…
El RomĂ ntic en canvi gira entorn la Mort, d’acord amb el sentit trĂ gic que caracteritzava aquest moviment filosòfic i artĂstic del segle XIX. De fet, es va aixecar un fals cementiri, del qual avui nomĂ©s en queden algunes restes, per augmentar la imatge lĂşgubre del jardĂ. Hi trobem tambĂ©Â elements procedents d’altres cultures, com ara l’anomenada Porta Xina o el JardĂ Oriental.
Junt a l’entrada, hi veiem el Palau dels Desvalls, que conserva elements tan antics com una torre defensiva del segle VIII. Tot i aixĂ, el cos principal Ă©s de finals del segle XVIII i principis del XIX. Des del 1993 acull el Centre de FormaciĂł del Laberint d’Horta, organisme municipal que imparteix cursos de jardineria i paisatgisme.
Aquesta petita plaça Ă©s l’eix de la vida social i comercial del barri. Fins al 1907 rebia el nom de plaça del Mercat, ja que acollia el mercat municipal d’Horta. Pujar les escales de la parada de metro Horta de la L5 i treure el cap en aquest indret Ă©s com fugir de Barcelona per uns minuts. Els avis que xerren als seus bancs sĂłn mĂ©s famosos que l’estĂ tua de l’eivissenca que hi ha a la plaça. AquĂ trobareu dos bars de referència: el Quimet d’Horta, que ha aconseguit merescuda fama mĂ©s enllĂ de les fronteres del barri pels seus entrepans de xapata, i Louise Se Va, amb entrepans i amanides amb denominaciĂł i banda sonora rockera.
Fins que Horta no es va annexar a la ciutat de Barcelona, cap a l’any 1904, els grans prohoms de la ciutat tenien aquà les seves cases d’estiueig. Moltes d’elles s’han restaurat i reutilitzat. Pel barri trobareu exemples com les que ocupen els restaurants Can Travi Nou i Can Cortada i restes de les antigues bugaderies, però sobretot Can Mariner, masia del segle XI que des del 2008 és la biblioteca pública del barri, especialitzada en teatre.
Molt a prop del laberint d’Horta, trobem aquests bonics jardins que envolten el que es coneix com Palau de les Heures. Són genials per venir a passar el dia i dinar a l’aire lliure. Aquest palau està integrat al Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.
Anteriorment era conegut com Casa Gallart, construĂŻda al 1898 com a residència d’estiu d’en Josep Gallart. Aquest palau va ser el refugi de LluĂs Companys durant la Guerra Civil Espanyola i es van construir unes galeries subterrĂ nies per protegir-se dels bombardejos.
El carrer d’Aiguafreda Ă©s un carrerĂł estret on hi ha un conjunt de petites cases, moltes de les quals encara conserven els pous d’aigua i alguns safareigs, que, segons explica la tradiciĂł, servien per fer la bugada de la gent acomodada de Barcelona i que sĂłn les restes arquitectòniques d’una forma de vida de l’anomenada “indĂşstria de les bugaderes d’Horta”.
Una tradiciĂł que, diuen, ve del segle XVII, quan a la Barcelona emmurallada i amb manca d’aigua i espai, la burgesia va decidir donar la roba per rentar a les bugaderes d’Horta, un servei que a poc a poc es va incrementar fins arribar, a principis del segle XVIII, a vuitanta petites indĂşstries que els dilluns recollien la roba i la tornaven els dissabtes desprĂ©s d’un ampli procĂ©s de neteja, una prĂ ctica que es va estendre fins al començament del segle XX.
Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure? Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu
