Fins a principis segle XX el barri d’Horta, era un poble independent conegut per les seves múltiples zones de cultiu i l’abundància d’aigua.

Amb el temps va esdevenir una de les zones agrícoles més importants i es van començar a construir finques i masies que, amb el temps, formarien el nucli urbà que podem veure avui. A poc a poc es van desenvolupar noves indústries, relacionades amb l’aigua principalment, com fàbriques de pells, de midó i, en especial el de les bugaderes, que van tenir un gran reconeixement entre la classe alta de la societat barcelonina.

En l’actualitat, es tracta d’un dels districtes més tranquils de Barcelona, ideal per passejar-hi. De fet, encara sembla un poble, on tothom se saluda, no hi ha soroll i els veïns treuen les seves plantes al carrer. El barri continua mantenint un ambient rural. Llegeix a continuació 5 plans per conèixer el barri.

1. Buscar la sortida al Parc del Laberint d’Horta

Tot barceloní l’ha de visitar almenys un cop a la vida. Avui és un espai públic però no va ser així en els seus orígens, quan Joan Antoni Desvalls i Ardena, marquès de Llupià, Poal i Alfarràs, el va concebre com el seu propi jardí privat i il·lustrat.

A l’última dècada del segle XVIII, Desvalls va encarregar el projecte al paisatgista i jardiner italià Domenico Bagutti. Aquest va treballar al jardí fins a l’any 1808, creant un espai de clara fesomia neoclàssica. Una imatge que s’ha mantingut en el temps, amb modificacions i ampliacions importants realitzades durant l’època del Romanticisme, per conformar un espai realment atractiu i  recomanable. Està dividit en dues parts, un jardí neoclàssic i un altre romàntic. El Jardí Neoclàssic gira al voltant del tema de l’Amor i aquí es poden visitar nombroses fonts monumentals, estanys, templets amb figures mitològiques, pavellons, escalinates palatines, grutes artificials…

El Romàntic en canvi gira entorn la Mort, d’acord amb el sentit tràgic que caracteritzava aquest moviment filosòfic i artístic del segle XIX. De fet, es va aixecar un fals cementiri, del qual avui només en queden algunes restes, per augmentar la imatge lúgubre del jardí. Hi trobem també elements procedents d’altres cultures, com ara l’anomenada Porta Xina o el Jardí Oriental.

Junt a l’entrada, hi veiem el Palau dels Desvalls, que conserva elements tan antics com una torre defensiva del segle VIII. Tot i així, el cos principal és de finals del segle XVIII i principis del XIX. Des del 1993 acull el Centre de Formació del Laberint d’Horta, organisme municipal que imparteix cursos de jardineria i paisatgisme.

2. Prendre el vermut a la Plaça Eivissa

Aquesta petita plaça és l’eix de la vida social i comercial del barri. Fins al 1907 rebia el nom de plaça del Mercat, ja que acollia el mercat municipal d’Horta. Pujar les escales de la parada de metro Horta de la L5 i treure el cap en aquest indret és com fugir de Barcelona per uns minuts. Els avis que xerren als seus bancs són més famosos que l’estàtua de l’eivissenca que hi ha a la plaça. Aquí trobareu dos bars de referència: el Quimet d’Horta, que ha aconseguit merescuda fama més enllà de les fronteres del barri pels seus entrepans de xapata, i Louise Se Va, amb entrepans i amanides amb denominació i banda sonora rockera.

3. Gaudir d’un bon dinar a les Masies d’Horta

Fins que Horta no es va annexar a la ciutat de Barcelona, cap a l’any 1904, els grans prohoms de la ciutat tenien aquí les seves cases d’estiueig. Moltes d’elles s’han restaurat i reutilitzat. Pel barri trobareu exemples com les que ocupen els restaurants Can Travi  Nou i Can Cortada i restes de les antigues bugaderies, però sobretot Can Mariner, masia del segle XI que des del 2008 és la biblioteca pública del barri, especialitzada en teatre.

4. Admirar el Palau de les Heures

Molt a prop del laberint d’Horta, trobem aquests bonics jardins que envolten el que es coneix com Palau de les Heures. Són genials per venir a passar el dia i dinar a l’aire lliure. Aquest palau està integrat al Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.

Anteriorment era conegut com Casa Gallart, construïda al 1898 com a residència d’estiu d’en Josep Gallart. Aquest palau va ser el refugi de Lluís Companys durant la Guerra Civil Espanyola i es van construir unes galeries subterrànies per protegir-se dels bombardejos.

5. Passejar pel Carrer d’Aiguafreda

El carrer d’Aiguafreda és un carreró estret on hi ha un conjunt de petites cases, moltes de les quals encara conserven els pous d’aigua i alguns safareigs, que, segons explica la tradició, servien per fer la bugada de la gent acomodada de Barcelona i que són les restes arquitectòniques d’una forma de vida de l’anomenada “indústria de les bugaderes d’Horta”.

Una tradició que, diuen, ve del segle XVII, quan a la Barcelona emmurallada i amb manca d’aigua i espai, la burgesia va decidir donar la roba per rentar a les bugaderes d’Horta, un servei que a poc a poc es va incrementar fins arribar, a principis del segle XVIII, a vuitanta petites indústries que els dilluns recollien la roba i la tornaven els dissabtes després d’un ampli procés de neteja, una pràctica que es va estendre fins al començament del segle XX.