Quan viatjem als Països Baixos en Primavera, podem gaudir d’espectaculars jardins, en especial de tulipes, una flor amb un rerefons històric molt important i que va tenir un gran impacte en la història d’aquest territori del centre d’Europa. Aquest fenomen és conegut com a Tulipmania i és considerada la primera bombolla econòmica de la història.
L’origen de com la tulipa va arribar a Europa, el trobem a Turquia. En aquella època, l’alta burgesia centreeuropea, estava acostumada a adornar els jardins amb flors exòtiques d’arreu del món. Aleshores, l’ambaixador austríac a Turquia, gran amant de les flors, va enviar a l’Emperador Rodolf II d’Àustria, un grapat de bulbs per als seus espectaculars jardins de Viena i Praga.
Pots veure tots els nostres pròxims viatges organitzats en grup per Europa, fent clic aquí.
A poc a poc, la tulipmania es va estendre entre les classes més adinerades de tot el continent Europeu, però va ser als Països Baixos, on va tenir l’impacte més gros. Sigui, per les condicions climatològiques i geològiques ideals, per les mutacions que atorgaven intensos i aleatoris colors als seus pètals o bé per la forta economia del territori, els holandesos es van enfervorir amb el comerç d’aquesta flor.
Durant els primers trenta anys del segle XVII, la tulipa va anar incrementant el seu preu, i a poc a poc es va convertir en un fenomen de masses, on tant la classe mitjana com la baixa, hi volien participar.
Les flors que van patir mutacions van arribar a valdre l’equivalent a quaranta anys de sou d’un artesà mitjà, a una solvent fàbrica de cervesa, el valor de 25 tones de mantega, una mansió i fins i tot un vaixell mercant amb la seva tripulació. Aquests són alguns dels exemples més sonats registrats documentalment per les autoritats neerlandeses.
Però el xoc entre l’avarícia humana amb l’insuficient oferta de bulbs, va donar lloc al conegut com a “Negoci de l’aire”, és a dir la compravenda de futurs bulbs procedents de la següent recollida.
Molts es van endeutar de per vida per poder participar folgadament al mercat de la tulipa. Hipotecaven casa seva, terres, pertinences o, fins i tot, prometent dècades dels seus futurs sous. S’havia construït del no-res un mercat financer de futurs en què estava involucrada tota la societat.
El preu va pujar entre un 500 i un 2000% en tan sols unes setmanes. Però, el matí del 6 de febrer, en una taverna de Haarlem, un comerciant va posar a subhasta una mica menys de mig quilo de bulbs per 1250 florins. Era una bona oferta, això no obstant ningú no la va acceptar.
El comerciant, sorprès, igual que tots els presents, va abaixar el preu a 1000 florins i tampoc hi va haver comprador. Va estendre el pànic, la notícia es va propagar per tot el país en un sol dia. En tan sols un parell de mesos el valor de la tulipa va baixar gairebé un 100%.
El món s’havia vist afectat per la primera gran crisi provinent de la punxada d’una bombolla financera. Només una forta i molt costosa intervenció de l’Estat, el Govern d’Holanda, va permetre que de manera gradual es tornés a la normalitat. Els bulbs de tulipa, que anteriorment suposaven una fortuna, ja no valien pràcticament res.
La importància del mercat de la tulipa a l’economia holandesa va ser tan rellevant que entre 1633 i 1637 la compravenda de tulipes va ser més de deu vegades superior a tots els ingressos dels grans empresaris del país. Avui, es pot considerar com el gran antecedent de totes les grans crisis financeres, heretant la gran majoria de símptomes i condicionants de la Tulipmania.
En el present, el mercat holandès de la tulipa és un mercat regulat i eficient als Països Baixos. Holanda ha arribat a acumular el 80% de la producció mundial de la històricament controvertida flor.
Vols veure les pròximes Activitats del Club Cultural Centre Europeu? Fes clic aquí.