Estem en unes dates adients per recordar la figura de Sant Jordi i la història que per nosaltres l’envolta. Amb el Centre Europeu ja vam visitar la Vila de Montblanc, localització on segons el Costumari Català de Joan Amades passà la famosa llegenda de Sant Jordi. Tanmateix seria bo saber perquè el 23 d’abril, tot i ser dia de treball, es “paralitzen” la majoria de les nostres ciutats i pobles.
Si be la biografia de Sant Jordi no està consensuada, sí sabem que era un cavaller (cristià o pagà) que va morir el 303 dc a Nicomèdia. Aviat la història del seu martiri el popularitzà entre la població i s’expandí la seva veneració. Seran els croats els que traspassaran el seu culte de orient a occident, possibilitant així que Sant Jordi esdevingui el patró de la cavalleria i noblesa catalana.
Els inicis de la festa de Sant Jordi els hem de buscar en la noblesa barcelonina que a l’edat Mitjana celebrava la seva festivitat organitzant al Born, torneigs, justes i diferents jocs d’armes que dotaven de solemnitat la data, tot i que el to aristòcrata que tenia la jornada allunyava la festa del poble.
Tenim constància també que al s.XV a Barcelona ja existia una fira de roses i clavells (les roses simbolitzaven les dones i els clavells els homes) era una diada on les parelles promeses, els nuvis acabats de casar i els matrimonis joves acudien als voltants de la Generalitat per gaudir i mostrar amb una rosa, l’amor que es professaven. Serà el 1456 quan les Corts Catalanes declaren Sant Jordi Patró de Catalunya. És al final del segle XIX que la festa del 23 d’abril es viurà amb més intensitat i amb el moviment de la Renaixença agafarà un caire més patriòtic, cívica i cultural. La rosa es vincula clarament amb aquesta festa des dels seus inicis.
La mateixa llegenda ja ens dóna una explicació de la rosa com a obsequi d’aquesta diada. El cavaller Sant Jordi després d’un combat aferrissat amb el drac, la bèstia va caure morta i de la seva sang en va néixer un roser amb unes roses intensament vermelles que el cavaller oferí a la seva donzella. Hi ha però altres possibles explicacions per la donació d’aquest floral obsequi; ja sigui per la llegenda, per la festa del s. XV, per la tradició de l’amor cortès o per reminiscències romanes la rosa ha esdevingut un símbol de l’amor de les parelles, fent del 23 d’abril el dia patriòtic de Sant Jordi, però també el dia per excel·lència dels enamorats. Si la tradició reserva una rosa per l’enamorada, el nostre enamorat rebrà un llibre. Un gest introduït al segle XX que sumarà a la diada del patró de Catalunya, el dia del llibre.
El 1927 una iniciativa de l’escriptor valencià Vicent Clavel proposa una festa per promoure el llibre a Catalunya; escullen el dia del naixement de Cervantes, el 7 d’octubre. El 1929 el mateix gremi de llibreters canvien la data al 23 d’abril, data que coincideix amb l’enterrament de Miguel de Cervantes el 1616, la mort de Josep Pla el 1981 i àdhuc la mort de William Shakespeare (segons el calendari julià)1616. Aquesta instauració va traspassar fronteres quan al 1995 la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del llibre. Enamorats, roses, llibres, festa, ambient, primavera…23 d’abril un dia que ens hem fet nostre!!
Professora Adriana Ayabar