Ruta Recomanada d’avui:

Itinerari: Amb Ferrocarrils de la Generalitat amb la línia S1 Terrassa, fins arribar a la parada Vallparadís-Universitat. Les esglésies són a 5 minuts tot seguint el Parc de Vallparadís en direcció nord.

Consell: Fes zoom al mapa amb els dits, per veure la ruta des del mòbil.

Ruta per Terrassa: Les Esglésies de Sant Pere

Aprofitant que sembla que aviat s’aniran relaxant les mesures de mobilitat més enllà del nostre municipi, avui us plantegem, per anar obrint boca, una sortida a la veïna ciutat de Terrassa. Concretament, a un dels llocs amb un valor patrimonial més gran de Catalunya: les esglésies de Sant Pere.

El conjunt monumental, que està ubicat al capdamunt d’una elevació entre dos torrents -com si fos una península-, està format de manera clara per tres esglésies: Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel, tot i que en el seu moment de màxima esplendor, el segle VI, n’hi havia tres més.

El cas és que el conjunt, que ja només val la pena per anar-hi a passejar pel voltant -i per tot el Parc de Vallparadís-, fou el centre del poblament i del poder d’aquesta zona del Vallès durant centúries. Això ho podem apreciar gràcies a l’últim projecte integral d’excavacions que s’hi va fer, i que ha fet lluir sitges d’època ibèrica. L’Ègosa ibèrica –tal com es deia el poblat que hi havia- fou succeïda per l’Ègara romana.

El 450 Ègara es convertí en seu episcopal, i ja al segle VI s’edificà el gran conjunt monumental que, en part, a dia d’avui es conserva. El bisbat, però, fou suprimit durant el període que va de la invasió islàmica a la conquesta carolíngia, i després d’aquest fet i que els francs crearen un nou nucli de poder no gaire llunyà amb un castell –que és l’origen de l’actual Terrassa– el conjunt d’Ègara entrà en una etapa de decadència.

Per això l’aspecte del conjunt a dia d’avui és en molts aspectes romànic: el segle XII, després de temps de tenir el conjunt descuidat, les esglésies de Sant Pere i Santa Maria foren completament reformades amb l’estil del moment. Santa Maria ocupa una part de l’espai d’on hi havia la vella catedral del segle VI i, de fet, n’aprofita l’absis. Fou reformada per tal d’acollir-hi l’església d’una comunitat de monjos agustinians. 

Mentre que Sant Pere, que en el projecte del segle VI era l’església dedicada al culte dels seglars, també quedà més reduïda –conservant també l’absis i un espectacular retaule petri– i seguí fent la funció d’església parroquial.

L’edifici que s’ha conservat més bé des del segle VI ha estat l’església de Sant Miquel, que en el projecte original tenia la funció d’edifici funerari, i que conserva pintures murals del segle VI. Les Esglésies de Sant Pere són un pou sense fi d’art, cultura i història. L’antiguitat del conjunt i el seu ús pràcticament ininterromput al llarg dels segles el fan un espai complex amb moltíssims elements i vicissituds. Esperem, per tant, poder-hi anar aviat en una sortida del Centre Europeu.

Text per Jan Brugueras, Guia del Centre Europeu de Barcelona.