William Shakespeare és considerat com un dels escriptors més importants en llengua anglesa i de la literatura universal. Dramaturg, poeta i actor; creador d’obres mítiques: Romeu i Julieta, Hamlet, Macbeth, el Rei Lear, i un llarg etcètera. Fins aquí, tots sabem qui era Shakespeare. Però quan indaguem més profundament en la seva vida i en la documentació que es conserva d’ell comencen les preguntes i les teories.

No se sap exactament el dia que va néixer ni quan va morir, què va fer quan va deixar l’escola o perquè va marxar de Londres deixant a la seva família a Stratsford. Fins i tot s’estableixen dues èpoques anomenades “els anys perduts”. La primera, aniria del 1578 al 1582, moment en el qual deixa l’escola. Algunes teories el situen aprenent de carnisser i d’altres, més creïbles, mestre en alguna localitat del comtat de Lancashire. La segona, se situa entre 1585 i 1592, se suposa que durant aquests anys es va dedicar a llegir obres que més tard inspirarien la seva producció. Al final d’aquesta segona etapa ja és conegut a Londres com a escriptor.

Per afegir-hi encara més misteri, existeixen teories a partir del segle XVIII que defensen que algunes de les obres atribuïdes a Shakespeare no són seves realment. Aquestes idees es basen en una crítica que va fer el seu contemporani Ben Jonson, el qual  parlava d’ell com un autor de “poc llatí i menys grec” satiritzant la manca d’educació universitària del dramaturg.

I encara hi ha més, des que l’escriptor i crític d’art del segle XIX John Ruskin va afirmar que “Shakespeare no té herois, només heroïnes”, basant-se en la valerositat i profunditat dels personatges, han aparegut moltes teories de que en realitat el dramaturg era dramaturga. Per exemple, la periodista Elisabeth Winkler va escriure a la revista The Atlantic un article on defensa aquesta teoria, a través de fragments d’obres de Shakespeare on es pot veure una rebelió femenina:

“Que tots els esposos sàpiguen / que les seves esposes tenen tant raciocini com ells”.

Emilia a Otel·lo, abans que Iago la mati.

Sobre tots aquests misteris i teories podríem esciure molt, de fet ja se n’ha escrit a diverses publicacions de tot tipus. Però, sigui com sigui, el que sí podem creure és l’obra que ens ha arribat a dia d’avui.

Aquest mes de novembre podreu gaudir de dues activitats inspirades en obres de William Shakespeare. Per una banda, us oferim gaudir d’un concert al meravellòs Palau de la Música Catalana de la famosa peça de Felix Mendelssohn Somni d’una Nit d’Estiu. Per a composar-la es va inspirar en la comèdia homònima de William Shakespeare de l’any 1595. La història transcorre durant les noces de la reina Hipòlita i el duc Teseo, al voltant de cinc parelles d’enamorats.

I a finals de novembre us convidem a gaudir d’una experiència teatral única amb Maremar de Dagoll Dagom al Teatre Poliorama. Tot comença en un camp de refugiats, una nena plora desconsoladament perquè ha perdut els seus pares quan, misteriosament, es troba amb un ésser fantàstic. Ella segueix molt trista i aquest ésser li explica la història de Pèricles per provar de consolar-la. Una història d’amor i bondat però també de gelosia i tristesa, que ja va ser explicada fa molts anys pel gran William Shakespeare com una metàfora de la vida.

Si us interessen aquest tipus d’activitats, estigueu ben atents! Encara queden dos concerts més: un al Palau de la Música Catalana on l’Academy of St Martin in the Fields tocarà Bach, Montsalvatge i Txaikovski. L’altre a l’Auditori on el pianista Evgeny Kissin dedica tot el concert a Ludwig van Beethoven, ja que se celebrarà el 250 aniversari del naixement del compositor.

Marina