La Côte d’Azur o la Riviera francesa és l’expressió més literal del glamur. Els inicis es remunten a finals del segle XVIII, quan els banys de mar es van posar de moda a tot Europa com a remei per a múltiples malalties. Amb l’ajuda d’un assistent o capbussador, dames i cavallers se submergien a les platges del sud d’Anglaterra. El problema era que el clima desaconsellava el bany massa sovint. Així doncs, els anglesos van posar els ulls en un humil tram de costa de la Provença a cavall entre França i Itàlia que es convertiria en el destí d’hivern per excel·lència per a les classes adinerades de tot Europa.

Tot va començar a Cannes i va ser, per descomptat, un anglès, el polític Henry Peter Brougham, que la va posar de moda en instal·lar-se al llavors petit port pesquer. Més tard, vindrien Leopoldo II de Bèlgica, Napoleó III i, finalment, la Reina Victòria, que va acabar de consagrar la zona ja llavors coneguda com a Côte d”Azur. Durant els anys vint el luxós Train Bleu transportava els visitants britànics des de Calais fins a Niça en vagons de primera classe.

La Riviera és la història del bany, dels banyistes i dels banyadors. I és que a les platges de la Costa Blava es van poder veure els primers biquinis a finals dels quaranta mentre a la resta del món es consideraven descarats i pornogràfics. I així va continuar sent fins que el 1956 Brigitte Bardot va trencar tots els esquemes amb les seves sensuals escenes de platja a I Déu va crear la dona i de passada va convertir Saint Tropez en lloc de fama mundial.

Aquest esperit liberal i atrevit continua atraient escriptors i artistes que, a més de cercar la inspiració en la llum del Mediterrani i els paisatges de la Provença, poden gaudir de l’ambient cosmopolita i, amb una mica de sort, aconseguir el mecenatge d’algun ric benefactor.

Si vols conèixer la Riviera Francesa i visitar les poblacions més mítiques d’aquesta regió mediterrània, com Cannes, Niça i Saint Tropez, participa en el viatge que hi organitza el Centre Europeu, fent clic aquí.

A la recerca de tot això, Picasso va arribar a Antibes amb la seva companya Françoise Gilot el 1946 després de viure la duresa de l’ocupació nazi a París. Se’l va oferir l’ús com a estudi d’una de les sales del Chateau Grimaldi, un castell medieval convertit en museu. Picasso, encantat, hi va pintar una sèrie d’obres carregades d’un optimisme representat a La Joie de Vivre. En partir va deixar les seves obres a l’ara anomenat Museu Picasso, que és, al costat de les platges de Golfe Juan, una de les principals atraccions del Cap d’Antibes. Des d’aleshores la vida i la mort de l’artista malagueny van quedar lligades a la Costa Blava i a la Provença. Per això, aquest any la regió li dedica diverses exposicions, a més d’un itinerari pels llocs on va residir.

Va ser també la Segona Guerra Mundial la que va provocar que el Festival Internacional de Cinema de Cannes, la primera edició del qual es va programar per al 1939, s’iniciés finalment el 1946. Des de llavors, el Festival descarrega cada mes de maig algunes tones extra de glamur a la platja de la Croissette. I és que és pràcticament impossible trobar el nom d’una personalitat de fama mundial que no hagi residit o visitat la Riviera Francesa.

Vols veure les pròximes Activitats del Club Cultural Centre Europeu? Fes clic aquí.